Segona meitat del segle XVI

Oli sobre llenç

87 x 66 cm

Aquesta pintura representa Santa Caterina d’Alexandria, una de les santes màrtirs més venerades de la cristiandat, coneguda per la seua saviesa, noblesa i valentia davant la persecució. La santa apareix dempeus, en actitud frontal, assenyalant-se amb la mà dreta el pit en un gest d’afirmació i martiri, mentre amb l’esquerra sosté una palma i una corona, símbols del seu martiri i de la seua condició de princesa. Als seus peus, tot just insinuada, es distingeix la roda dentada, instrument del seu suplici, convertit en el seu atribut més reconeixible.

Caterina vesteix una rica indumentària que combina una túnica fosca amb detalls daurats i un ample mantell roig, resolt amb plecs marcats que aporten dinamisme a la figura. El seu rostre, d’expressió greu i contemplativa, queda emmarcat per un nimbe daurat que subratlla la seua santedat. L’arquitectura monumental del fons, amb columnes clàssiques, contrasta amb el paisatge muntanyós del costat dret, on s’intueixen edificacions a la llunyania sota un cel nuvolós, elements que doten l’escena de profunditat i simbolisme.

El tractament pictòric revela una execució sòlida i minuciosa, amb atenció al dibuix i una paleta continguda però rica en matisos. Les marques del craquejat evidencien l’antiguitat del llenç, que conserva encara la seua força expressiva original. Aquesta representació respon als models contrareformistes de la pintura hispànica, on la figura de la santa es converteix en exemple de virtud, resistència i fe, destinada a la contemplació i edificació espiritual del fidel.